Jordi de Sant Jordi, Poesies, edició crítica d’Aniello Fratta, Barcelona, Editorial Barcino, 2005 (Els nostres clàssics. Col·lecció B, 26)

Jordi de Sant Jordi, Poesies, edició crítica d’Aniello Fratta, Barcelona, Editorial Barcino, 2005 (Els nostres clàssics. Col·lecció B, 26)

El primer que sobta qui examina l’obra poètica de Jordi de Sant Jordi és l’extraordinària varietat de gèneres, de temes i, en part, també de metres que la caracteritza; tot i tractar-se d’un breu cançoner, és realment impressionant el fet que el seu autor no repeteixi mai dues vegades, de manera idèntica, el mateix gènere o subgènere poètic o el mateix tema. Aquesta varietat, en si ja prou significativa, fa paleses dues peculiaritats indiscutibles del poeta valencià: una vocació manifesta d’experimentació, que reprèn i continua l’herència pionera de Cerverí de Girona, i, d’altra banda, un vast coneixement de la tradició lírica romànica, que no es redueix estrictament a l’àrea occitano-catalana, sinó que s’estén també a les àrees italiana i francesa. Aquestes dues característiques dibuixen un perfil de professional de la poesia que, referint-se a un personatge integrat dins una cort medieval i, a més a més, músic expert, no podem sinó identificar amb la figura del trobador clàssic, o millor encara, tenint en compte que segurament ell mateix fou l’intèrpret de les seves pròpies composicions, amb la figura d’un joglar evolucionat o trobador-joglar.
La seva poesia es caracteritza també per una forta tensió moral: la combinació de tensió moral i d’innovació formal (especialment lingüística) és el gran llegat poètic que un joveníssim Jordi de Sant Jordi deixarà, a la seva mort prematura, a l’amic Ausiàs March, que la tractarà com a provisió i compromís en el seu camí, encara no iniciat, de renovació radical de la poesia catalana al llindar de l’era moderna